El tres de setembre de 1875 naix en la localitat valenciana de Tavernes Blanques, Carlos Cortina, «El Gran Cortina», com va ser conegut popularment en la València de principis del XX. Una societat que pertany a una València hui desapareguda, en que l.horta estava present i que l.estrés no figurava en el diccionari, una ciutat en expansió, i en ple renaixement cultural. Rebedora de milers d.emigrants que busquen millorar la seua situació econòmica.
Matias Cortina, fuster de professió i llaurador ocasional, i Antonia Beltran, pares de Cortina, no són una excepció. Les possibilitats que oferix la propera ciutat a un bon fuster, no pasen desapercebudes i la familia Cortina trasllada la seua residència en l.any 1879, obrint un obrador de fuster en el carrer Porget de la Punyaleria, hui de la Verònica, carreró proper a la Plaça dela Reina. Des de ben menut Carlos Cortina depren l.ofici de fuster junt al seu pare, demostrant de seguida, certes aptituds artístiques que no passen desapercebudes al si familiar. Qualitats estes, que li fa entrar en l.Escola d.Arts de Sant Carles de València, en la qual cursa estudis de dibuix decoratiu amb Eduardo Soler i Llopis (1840-1928), i completa la seua formació artística amb Manuel Sigüenza i Alfonso (1879-1964), Vicente Soriano (1869-?) i Ricardo Soria i Ferrando (1839-1906), tots ells, amb estretes vinculacions al món artístic de la ciutat de finals del segle XIX.
En estos anys la ciutat és un focus de reunions, tertúlies i actes culturals, en els que és normal trobar a Cortina, que destaca per la seua pronunciada personalitat, coneixent entre d’altres al periodista Luis Domenec, o Joaquín Agrasot, que junt amb altres intel·lectuals promouen la creació a l’any 1894 del Cercle de Belles Arts de València, convertint-se el mateix Carlos Cortina en fundador i col·laborador habitual dels actes de carrer que realitzava «El Cercle».
La seua gran formació professional, així com els seus habituals desplaçaments al sud de França i Roma, ciutat esta on estudia i practica la pintura decorativa, li fa veure les grans possibilitats del seu treball, aplicades a la decoració i a l’escenografia. Aprenent noves tècniques que introduïx i adapta entre altres coses a les primitives fogueres.
Carlos Cortina al seu obrador
La vinculació al món de les falles, s’inicia construint carcasses per encàrrec, el taller de son pare, perquè després siguen forrades, amb teles i adorns per ciutadans anònims, que inconscientment estan transformant la primitiva foguera en l’antecedent del que anys mes tard es coneixeria com a falla.
Les col·laboracions les realitza des de l’any 1895 dedicant-se professionalment a la construcció de carrosses festives, decoracions dels carrers i falles.
La seua obra com acabem de dir, la compagina amb grans projectes, com «La tribuna per al I congrés Eucarístic» l’any 1891, «El pavelló sobre el mar» del Balneari de les Arenes a València l’any 1903, i una de les seues obres mes conegudes, «El pavelló Municipal» per a la Fira de juliol de l’any 1906.
Al juliol de l’any 1900 participa accidentalment en la plantàa de la figura del «Tio Nelo,» ubicada en el cèntric carrer de Sant Vicent de València. «El Tio Nelo» és una obra col·lectiva, construïda, donades les seues dimensions, en els baixos de la plaça de bous de València. En ella participen un grup de jóvens artistes pertanyents al nounat Cercle de Belles Arts com són; Antonio Fillol, Francisco Bovi, Ramón Stolz, i Vicente Vives, patrocinats per l’Ateneu Mercantil de la ciutat en representació dels comerciants de la zona.
La participació de Cortina és merament circumstancial, ja que va ser requerit pel coordinador de projecte Cándido Mery, després dels repetits fracassos durant quatre dies i quatre nits de «Moraita», fuster encarregat de la construcció. Cortina finalitza i arregla l’obra en una sola nit, fet este, que augmenta en tota la ciutat la fama del jove fuster. Però l’aportació a les falles de Cortina no és accidental, és precisament, la seua gran preparació la que li fa veure les grans possibilitats que tenen les fogueres primitives i planteja les primeres solucions tècniques, al simple amuntonament de trastos al voltant d’una idea amb més o menys estil, assentant els fonaments de la moderna fusteria fallera.
Cortina davant la maqueta d.una carrossa.
Cortina comença a participar activament en la confecció de falles des de 1895 ja no sols col·laborant amb altres, sinó firmant projectes. Un dels primers treballs que ens arriba, pertany a la plaça de Marià Benlliure en l’any 1904, en la que apareixen les figures humanitzades de Marià Benlliure i Sorolla.
És l’any 1911 quan al conegut periodista i escriptor Maximilià Thous se li ocorre la idea de la participació directa del Cercle de Belles Arts en la confecció d’un monument faller a la manera clàssica, idea que perdura durant molts anys, sempre que les circumstàncies econòmiques ho permeteren.
En este mateix any Cortina participa, amb altres artistes i aconseguix el seu primer premi amb l’obra «Un matrimoni Aprofitat» plantada en el carrer del Mar. Aconseguint en 1912 el seu primer premi en solitari amb «Estralls del tabac» per a la plaça de Marià Benlliure.
El tren de Villabufando. o .Coche catre. en el carrer de la Pau l.any 1929
Carlos Cortina, és en estos anys un col·laborador habitual, de les falles organitzades per » El Cercle» sempre que les seues, moltes obligacions i continus viatges li ho permeten, destacant la seua participació, en els anys 1917 i 1918 amb les obres » La barraqueta del Nano» i «Els Flors dels nostres Jardins o cacau calent» respectivament. Obres en què Cortina dirigix i coordina junt amb el conegut artista Pedro Guillem, 1874-1941 autor de la coneguda falla de la «La Margot», l’any 1912.
El prestigi professional de Cortina no sols es limita a la ciutat de València els seus treballs principalment carrosses les passeja per les principals ciutats de l’estat. Coordinat i dirigint, junt amb altres artistes de l’efímer, cavalcades, desfilades i treballs de gran envergadura. Destacant els que realitza per a l’Exposició Iberoamericana de Sevilla en els anys 1929-1930, i els actes de «La setmana valenciana» del Poble Espanyol de Barcelona l’any1929.
Plantant en 1929 en la ciutat Comtal la falla » La carrera la Paz » còpia de la que plantà el mateix any en la Plaça del Mercat central de València amb la que va obtindre el primer premi.
És en estos anys quan aconseguix major prestigi, ja no sols nacional sinó internacional, viatjant per qüestions professionals a París a sol·licitud d’una coneguda empresa de decoració o Argentina rebutjant esta possibilitat ja que com el propi Cortina deia «no savia nadar».
Del seu taller ixen infinitat de col·laboracions i encàrrecs com el de la primera foguera municipal de la ciutat d’Alacant «Jauja a Xixona » plantada en la plaça de l’Ajuntament de la ciutat l’any 1928. I treballs més senzills però no per això menys importants, com són les portes de l’edifici de la Duana, hui Palau de Justícia.
Tornant al món de les falles, Cortina realitza mes de cent cadafalsentre col·laboracions i obres pròpies. Intentant l’artista any rere any sorprendre els seus nombrosos seguidors, que esperen les seues obres amb expectació.
És en la dècada dels anys vint quan aconseguix un major reconeixement popular, aconseguint quatre primers premis entre els anys 1927 al 1930 sent precisament l’any 1928 quan planta «de València a Nova York en ales d’un Parot » per a la plaça de Marià Benlliure. Obra considerada hui en dia una de les primeres obres mestres d’art faller. Proposta aparentment senzilla i plena de suggeriments, amb la que Cortina tanca definitivament un estil i una forma de veure els cadafals. Iniciant l’any 1930 amb la seua obra » La font dels desitjos» o » La font cura’l tot » per a la Plaça del Mercat, el camí cap a la falla monumental, que molt pocs anys mes tard desenvoluparia el conegut artista Regino Mas.
Una banda de música de l.época aguaita el moment d.iniciar davant del mítica cadafal .De València a Nova-York en les ales d´un Parot.
L’obra » La font dels desitjos» és el primer resultat plàstic, després de diversos anys d’experimentació, amb obres de menor envergadura, de la falla moderna amb «torre de distribució» o «eix central», tècnica que permet la distribució de les escenes així com l’aparició del coronament, o peça principal.
Dins de l’extensa obra de Cortina, ens trobem amb infinitat de propostes i solucions tècniques, que per al momento que les realitza són totalment innovadores i demostren per part de l’artista un continu estudi dels volums i un intent d’adaptar el clàssic a formes més actuals.
Obrint un món de possibilitats plàstiques a les falles, amb les que experimenta any rere any. Combinant volums verticals com el «Concurs de bellesa o la Torre Eifel» de 1929 per a la plaça Marià Belliure.
«La torre Eifel» que ens planteja Cortina en 1929 és una obra d’increïbles proporcions per a l’època, i que la pròpia comissió no va permetre que se li llevara el bastiment central utilitzat per al muntatge per por que se li caiguera, element que enlletgisc ostensiblement el monument, atorgant-li a pesar d’açò un merescut segon premi.
Concurs de Bellesa. o .La Torre Eiffel. per a la plaça de Mariano Benlliure en 1929
Junt amb obres que Cortina mostra una extraordinària tècnica ens planteja volums molt més senzills, donant moviment a peces o desintegrant volums i col·laboraven junt amb ell des de finals dels anys vint, estan al front del taller del seu tio, construint diverses falles, que firmen en conjunt. Destacant la col·laboració amb Regino Mes l’any 1943 per a la llavors plaça del Cabdill » L’Alqueria del So Quelo», aconseguint en 1945 el seu últim primer premi, en la plaça Marià Benlliure. La seua ultima falla la firma junt amb els seus nebots l’any 1946 a l’edat de setanta-un anys per a la falla Salamanca-Borriana.
Cortina, mestre de mestres, hui ens arriba amb la força i la frescor d’un pioner. El seu record, als cinquanta anys de la seua última falla, és necessari en un moment que la ignorància convertix en mites a ídols de fang.
MANOLO SANCHIS
L.ambient popular envoltava les falles de Carlos Cortina com ara .Homenatge a la Paella. en la Plaça de la Pilota, 1933
PRODUCCIÓ DATADA DE CARLOS CORTINA
1895 Congres Eucarístic Tribuna
1903 Balneari de las Arenas Pavelló
1900 Tío Nelo Part de l.armasó
1904 Falla Pl.Mariano Benlliure
1906 Fira de Juliol Pavelló Municipal
1911 Falla Carrer del Mar
Falla Pl.Mariano Benlliure .Estralls del Tabac 1912 . Primer Premi
Falla Quart-Dr.Montserrat .Arribarà a la estació del Nord. Gonzàlez-Cortina
1917 .La barraqueta del Nano. Amb Pedro Guillem i més artistes del Cercle.
1918 .Les Flors dels Nostres Jardins o Cacau Calent. Amb Pedro Guillem i més artistes del Cercle.
1920 Falla Carrer Sant Vicent
1923 Falla Cuines-Bany dels Pavesos Cortina .Carmelo Vicent
1927 Falla Pl.Mariano Benlliure . Las Mejoras de Valencia.
1928 Foguera Pl. Ajuntament-Alacant . Jauja a Jijona .
Porta de l.edifici de la Duana (Palau de Justicia- València)
Nota:Pot ser siga l.únic treball de Cortina que existica a l.actualitat (Són les originals?)
Falla Carrer de la Pau .Tren de Villabufando. o .Coche Catre.
Falla Pl.Mariano Benlliure .De València a Nova York en les ales d.un parot.
1929 Pueblo Español de Barcelona
Falla .Carrera de la Pau.
Falla Pl.Mariano Benlliure .Concurs de Bellesa. o .La torre Eiffel. 2on Premi
Falla Pl.Mercat-Guerriller Romeu .La Roda del Mon.
1929-30 Exposició Iberoamericana de Sevilla (Ornamentació, estrats)
1930 Falla Carrer de la Pau .Visita a les Falles.
Falla Pl.Mercat 1er Premi
1931 Falla Plaza Juan de Austria . La Ley Seca .
Falla Pl. Mercat .Font de Curalotodo.
1932 Falla Pl. Mercat . Adán i Eva o El Pecat Original.
1933 Falla Pl.Pilota.Mariano Benlliure . Monument a la Paella.
1940 Projecte de tres falles per a la ciutat de Saragossa, en honor de la Verge del Pilar, en el XIXé Centenari de la vinguda a Saragossa i amb motiu del XXXVé Aniversari de la seua Coronació.
. Maldad y Milagro.
. Aparición.
. Victoria .
Es plantaren el 3 d.Agost de 1940 com Ofrena al IV aniversari del bombardeig per l.aviació roja. (Sols existeixen esbossos) (no s.ha pogut determinar fins ara si s.arribaren a plantar) ( Sols existeix la referència visual de Secundino March, que sembla ser viu .Victoria. a l.estiu de 1940
Falla Pl.Mercat .El Calvari faller.
Falla Pelayo-Mat.Marçal .La cordà. 1er premi 1º
1942 Falla Bosseria- Tros Alt .València triunfa. 5é Premi
Falla Pintor Pinazo- D.Juan de Austria .El jardi dels enamorats.
1943 Falla Plaza del Caudillo .La Alquería del So Quelo. Regino Mas- Carlos Cortina
1944 Falla Rinconada Gº Sanchiz-Marques de Dos Aguas .La torre de Babel.
1945 Falla Plaza Mariano Benlliure .Glorias de Valencia. 1er Premi
Falla Rinconada Gª Sanchiz-Marques de Dos Aguas .Las tres gracias. 5é Premi
Falla Carrer del Mar .Passats per aigua.
1946 Falla Pl.Mariano Benlliure .Qui l.ha furtat?. Cortina-Fontelles 3er Premi
Falla Salamanca-Borriana Cortina-Fontelles
1949 Falla Ermita-Jerusalem .Product. Realitzen els Fontelles però utilitzen el nom de Cortina com a homenatge
