LES FALLES DE LA GRATITUT. FALLAS 1958
Per Manolo Sanchis
Vestint a València en tristors de guerra
la tempesta arriba entre trons i llamps;
la tèrra tremola, la pluja s’afèrra
i com un diluvi que anega la tèrra
les aigües som ames de ciutat i camps.
Lo rìu que dormía camina en vèu fòrta
Les aigües fangoses son riu de sang;
que sang en la tèrra que s’en dú l’hòrta
que sang son les vides que en fúria s’empòrta
que sang en la angúnia que nos pòrta el fang
Emili Camps 1958
Llibret Falla Convent Jerusalem i Matemàtic Marzal
Havien sigut unes setmanes frenètiques; la tragedia estava present i el record de la pluja, l’aigua i el fang romania en cada racó, dels carrers i places de la ciutat. Una ciutat que s’obria pas a través del fang i encara que ferida, intentava aparençar una normalitat que encara tardaria mesos a aconseguir. La societat civil de tota Espanya havia respost de forma espontània, a la crida dels mitjans de comunicació. Mitjans que van organitzar rifes, sortejos i col·lectes, en especial Radio Juventud de Múrcia i el seu locutor Adolfo Fernández, que es va desviure des de l’emissora per a ajudar als damnifi cats. Situació que contrasta amb les promeses ajudes ofi cials, que es retarden en temps i en forma, generant un malestar en el Consistori, que mesos mes tard desembocaria en el cessament de l’alcalde En Tomás Trenor i Azcàrraga.
¡TOT PER VALÈNCIA!
Sobre la base del centro
Un micròfom hi ha posat;
vol ser Radio Juventud de Murcia
¿Qui està radiant?
Alli no hi ha locutor;
es veu a un xiquet alat
montat sobre una cadira
perquè li ve el “ micro” alt.
Vol ser Adolfo Fernandes,
el locutor més genial
i jove de tota Espanya
quer ha conseguit renom gran
Des de la seua emisora
ha sabut interesar
a la nació en nostra ajuda
com no es podia somniar….
Dirigint una subasta
de forma tan magistral
que recaudaren millons
en ajuda als valencians.
Per això una valenciana
junt a l’emisora està
mirant al precoç xiquet
com si l’ animara abraçar.
Es València que agraix
tot el que per ella fa
Radio Murcia; Tota Espanya…
i d’emocio està plorant
Llibret: Cami Real de Madrid-Cruz Cubierta, 1958 (extracte)
L’ambient no era el més propici, ja que després de la catàstrofe, la desmoralització havia fet mossa, en sectors estretament relacionats amb la festa, com és el de servicis, que havien d’organitzar-se i començar de zero, després d’haver perdut tot el que tenien en els seus comerços, i restaurants. D’ací la insistència de l’Alcalde, que veia la necessitat celebrar els festejos, per a recuperar la malparada vida quotidiana i aparençar certa normalitat a la resta del País, en el menor termini de temps possible. Estes intencions no van ser bé vistes per certs sectors socials, que després de tanta desgràcia no tenien ànims de celebrar les festes, així com l’Església, amb motiu de la coincidència en dates de la Setmana Fallera amb la Quaresma, algo que en l’Espanya de les acaballes dels anys cinquanta, no estava ben vist. Es va arribar a proposar, segons el periodista F.P. Puche en el seu llibre, Fallas en su Tinta, que en cas de celebrar-se l’ofrena, no es consentiria en una altra ocasió, que coincidiren les falles amb la Quaresma, i no donarien l’autorització per a tal acte. També van proposar el canvi de dates per a les festes falleres al mes maig; en concret la festivitat de Sant Josep Artesà. Intencions que no van ser ben rebudes en els sectors festius de la ciutat, que inclús en estos anys de fèrria dictadura, realitzen la coneguda pintada, en les parets de la tómbola diocesana.
Marcelino el tombolero, ya no quiere ser fallero
PÓRTIC:
Per motius calamitosos
que ens danyaren en estrem,
abatuts i tremolosos
anàvem pensat ductosos:
¿Farem falla o no en farem?
Era gran el derrotisme
i conmovedor el plany,
mes una veu d’optimisme
cridà ;¿ Com vindra el turisme
si no hi ha falles enguany?
Que ben mirat , estos dies
en que sona el tabalet,
entre joioses folies
i agradables alegries
Se fa un negoci complet.
La fonda, la botiqueta,
el café, com el mercat,
quanyen la seua pesseta.
lucranse-se fi ns el poeta
que està onze mesos parat.
La festa és la protectora
del poble treballador;
i en la gràcia ensisadora
que a nostra ciutat colora,
troba una vida millor.
Llibret falla Plaça del Dr. Collado 1958 (extracte)
El 7 de novembre totes les falles de la ciutat van ser convocades, per primera vegada després de la tragèdia, en Junta General Extraordinària de presidents, a instàncies del llavors alcalde D. Tomás Trenor Azcárraga; l’expectació era lògica i l’assistència va ser massiva, ningú podia faltar a la cita i cap podia eludir la responsabilitat del seu càrrec, ja que el que calia decidir, afectava tota la ciutat.
Las fallas para Valencia, no son una frivolidad, ni un capricho, son un acto de servicio que se rinde a la ciudad, siendo las impulsoras de su economía, Una Valencia sin fallas es como un cadáver sin enterrar.
Clemente Cerda
Pese al dolor, pese a los designios arzobispales, hay que hacer las fallas porque son “el pan de los artesanos” y el “faro del turismo.” Que no sólo llega para ver Valencia, sino que pasa a otras capitales españolas.
Clemente Cerda (Levante 1958)
Las fallas, puntuales y ruidosas, serán, en cambio, una inyección de confianza para los valencianos. Su presencia alegradora pondrá en nuestros ánimos seguridad, estímulo, sensación de habernos reintegrado a una vida normal y protegida.
Joan Fuster (Festividades 1958)
La reunió es va convertir en un moment històric, en el que cada un dels presents va haver de deixar de banda la tragèdia viscuda fea poques setmanes, i contestar a la pregunta realitzada pel llavors president En Clemente Cerdá ¿Hi hauria falles o no, en 1958? El dubte estava en l’aire, i l’un darrere de l’altre, varen respondre al preguntat. Només huit presidents, de tots els convocats, van contestar no; donada la situación desastrosa de les seues demarcacions, després de les inundacions.
Este SI de los falleros, sirvió para demostrar que la riada que pudo llevarse al fondo del mar vidas, ilusiones y haciendas, no pudo arrastrar con su fuerza demoledora el espíritu de Valencia, porque éste radica con mayor proporción en el alma de los falleros. Lo que valora más el SI, fue el conocimiento exacto de que, al plantar fallas en el año 1958, el fallero rendía un servicio a Valencia porque era Valencia la que necesitaba de las fallas y no el fallero el que tenía que gozar de ellas; porque el fallero, con su gran sensibilidad, supo captar el momento histórico en que vivía y comprendió que sí la continuidad de nuestra fiesta esta quedaba cortada, difícilmente podríamos recuperar el terreno perdido, y que al mismo tiempo debíamos ofrecer a España, no nuestra cara triste, no nuestros pesares, sino lo que España conoce de Valencia, su alegría, su sol y sus fiestas; aunque esa alegría y esas fiestas ocultan que dentro del corazón llevamos abiertas las heridas y sangrantes nuestras penas; pero éstas sólo para nosotros; sólo para nuestro íntimo sentir, para poder ofrecer a España, como si nada hubiera pasado, unas fiestas de fallas en el año 1958 que hiciera pensar que nuestra ciudad había vuelto a ser la “Perla
del Mediterráneo”, el País del sol,” y la “ Tierra de flores y de la alegría.”
Memoria anual JCF Ejercicio 1957-1958
FALLAS 1958
ALEGRÍA DE GRATITUD
Sacó Valencia fuerzas de flaqueza
y en aras de su instinto creador
ofrece nuevamente el esplendor
de su fiesta del arte y la belleza
El río desbordóse con fiereza
en la noche clamante de dolor,
y Valencia sumida en estupor
acertó a conservar su fortaleza
España fraternal y generosa
a Valencia encauzo su gran riada
de socorro, de amor y caridad
Y Valencia, serena y animosa
se recrea de nuevo en la “plantada”
de las fallas en toda la ciudad.
Las fallas actuales de Valencia
resultan agridulces y severas,
con mezclas de dolor y placenteras,
joviales con mesura y continencia.
No se puede aludir la pervivencia
de trágicas jornadas lastimeras
y desdichas latentes y certeras
que el río provocó con su inclemencia
Pero fué tan excelsa la virtud
de aquellos que nos dieron como
hermanos
a raudales su gran solicitud,
Si otras veces brindamos alegría
irónicos, festivos y burlones
con la risa brindamos emociones
de alegre gratitud en este día.
Y con premeditada algarabía
nuestros bellos ninots lanzan pregones
de cariño fraterno a las regiones
que nos dieron amor con hidalguía.
Como entrañable reconocimiento
nuestras fallas hoy son un clarinazo
de alegría cordial por el aliento
de España que nos dio dulce regazo
Por eso hogaño nuestra grey fallera
le rinde gratitud a España entera.
Luis García de Fuertes
Libro Oficial Fallero 1958
La maquinària s’havia posat en marxa, i tot el que això suposava. Esta vegada tot giraria al voltant d’un tema comú Valencia por España; calia demostrar a Espanya sencera que València és agraïda, i que no oblida als que li van donar la mà en els seus moments difícils. Les festes havien iniciat el seu camí, com hem dit adés, i el calendari era implacable, en poques setmanes s’anomenarien les falleres majors de la ciutat, María Teresa Amorós Lluch y Mª del Pilar Sánchez de León y Rodríguez- Roda, major i infantil respectivament. Estigueren acompanyades per una Cort d’Honor vinguda de totes les regions d’Espanya, desplaçant-se a este efecte setze senyoretes; Mercedes Valero, -Alacant- Mercedes Conradi Lizaur -Andalucía- Luisa María Arroyo González -Aragón- Cristina Alvarez Buylla Melendez -Asturias- Amparo Zaforteza y Oleza- Baleares- María Luz Campos Quintero. -Canarias- Amparo Solé Villalonga- Castelló- Carmen Pombo Bravo – Castilla la Nueva- Ana María García Inés Martínez –Castilla la Vieja- Ruth Horro -Catalunya- Felisa Murillo Bernáldez –Extremadura- Faly Vázquez Rodríguez- Galicia- Mª del Camino Alvarez Cadórniga- Valdueza –León- María Dolores Alfín Massot -Murcia- Blanca Errea -Navarra- y Mª Covadonga de Icaza y Zabálburu -Vascongadas-
Queríamos llegar a toda España nuestro reconocimiento, y no encontramos la forma de hacerlo, pero como manda el corazón, pronto se vio la fórmula de hacerlo, y ésta fué la más maravillosa Corte
de Honor que hayamos podido tener nunca los falleros para nuestra Fallera Mayor.
Memoria anual J.C.F. (Ejercicio 1957-1958)
El programa d’actes oficials està esguitat d’actes d’agraïment, com la Cabalgata de Exaltación Nacional, o la presentació de la Fallera, a qui van assistir totes les senyoretes invitades de La Cort d’Honor. O la falla de la Plaça de l’Ajuntament, llavors del Caudillo, amb el lema Valencia agradecida, de l’artista Juan Huertas.
PICOTADES DE TITOL
Presenta’l espectador
esta falla de riuada.
després que fon desolada
per el turbió arrollador
al sempre actíu llaurador
que sembra ab tots els afectes
millores en tants aspectes
perque València recobre
lo seu vól i no sotsobre
com sempre entre mil proyectes.
La normal circulació
ha imposat el guadia urbá
que ordena’l riu ciutadá
una urgent desviació,
El Turia obedix, ¿con no?
tement eixe gest sever
del aparent soliguer;
i educat i comprensiu
dixant son aire impulsiu,
discurrix… per el Saler.
Reparen en atra escena,
Que ademés de compassió produix
indignació
per la terrible condena,
Somesos a la cadena
del aigua, element traidor,
hem comprobat en dolor
que sòls mos deixá el tarquim
la excòria, lo més roïn
i s’empotá lo millor.
No, no adelantarem res;
perque, ben averiguat,
a tanta calamitat,
amargor, dòl i revés,
mos compensen, tot exprés
en amenaces a dolls,
fi ns els rabos i corfolls
entre química i Sputniks
i on els locos, son els únics
a qui no se pot dir folls.
Tambe a la Industria i Comerç
el cataclisme ha abatut,
pese a que heróic i mut
se sobrepossa´l mal terç.
Poc propici fon l’almers
de tan trágic abatoll;
el fang i el liquit, a dolls
en soterranis i baixos
no precisa de relaixos
puix se veren aigua’l coll.
Llibret de la Falla del Foc. Ricardo Valero Muñoz, 1958 (extracte)
D’altra banda, la situació de la Ciutat després de les inundacions, millorava molt lentament, sent cada vegada mes patent el retard que patien les ajudes promeses pel règim franquista, després del Decreto de Adopción de València, de 18 d’octubre de 1957.
¿Por que los hombres enmudecen?. Enmudecemos a veces por inconsciencia, por ignorancia, por comodidad, por cobardía… Y en esos momentos injustos de silencio, Dios permite que hablen las piedras, es decir, el mundo inanimado, porque el mundo dotado de alma ha callado cobardemente.
La palabra que sintetiza la verdadera situación de Valencia, dentro y fuera de la riada, es ésta: silencio. Valencia era, permítaseme decirlo, la gran Silenciada.
Extracte del discurs de proclamació de la Fallera Major de 1958
El Ilmo. Sr. Martín Domínguez, director del diario de “Las Provincias”, dio en su discurso, una lección de serenidad y valencianía, a la que no estamos acostumbrados los valencianos.
Los falleros no olvidaremos nunca esta maravillosa lección, que nos dio el ilustre mantenedor don Martín Domínguez Barbera, y procuraremos en lo sucesivo, hacernos dignos de todo cuanto en su discurso solicitó de todos los valencianos.
Memoria Anual JCF (Ejercicio 1957-1958)
Els festejos van estar en la línia dels anys anteriors, gràcies a l’ajuda municipal i a l’apadrinament d’algunes falles per nombrosos ajuntaments de tota Espanya, que van ajudar econòmicament per a la realització dels monuments.
Els cadafals van disminuir la seua presència en els carrers de forma inapreciable, oscil·lant entre un i deu menys. Número que les revistes especialitzades de l’època, no es posen d’acord i que hui és impossible censar, donat el control polític que es va exercir sobre les mateixes. Per un altre costat; el programa oficial Setmana Fallera es va reduir a cinc dies, eliminant-se alguns actes, com el certamen de carrers adornats, per qüestions òbvies. Com no podia ser d’una altra manera en les Fallas de Gratitud el festeig va estar infestat d’actes d’agraïment, ja no sols organitzats ofi cialment, sinó també per les pròpies comissions falleres, que van acollir a visitants de tota Espanya.
Entre els cadafals dedicats a les inundacions, cal destacar el realitzat per l’artista Joan Huertas per a la plaça de l’Àngel, que es va plantar en la capital murciana, dedicat al locutor, Adolfo Fernández i l’actriu, Carmen Sevilla. O els plantats en les demarcacions Cervantes-Pare Jofre, dedicat Radio Juventud de Murcia i Doctor Oloriz, Av. J. Antonio-Mestre Serrano, Camí Reial de Madrid-Creu Coberta i Sant Vicent-Falangista Esteve, tots ells dedicats a temes relacionats amb les inundacions.
Completant-se, amb els temes dedicats als recents llançaments espacials i a les excel·lències de la mel sobre els sers humans.
No queréis más que servir a nuestra Valencia, y la J.C.F. eleva su voz para deciros y decir a España entera que estamos orgullosos de vosotros, por que este año mas que nunca, habéis luchado con ahínco, llegando incluso a rozar el heroísmo para llegar a lo que vosotros consideráis como vuestro deber. Podéis pues estar tranquilos. Este año sí que podéis deciros en lo más íntimo de vuestro ser que tenéis una verdadera satisfacción. La satisfacción del deber cumplido.
Memoria de J.C.F. 1957-1958
1958 PROGRAMA OFICIAL
110-130 FALLAS GRANDES
Fallas Infantiles
– Mascletaes, Castillos, Nit de Foc.
– Exposición del Ninot ( 9 de marzo 1958)
– Ofrenda de Flores
– Cabalgata de Exaltación Nacional.
– Cabalgata infantil Radio Valencia.
– II concurso de pesca con caña.
– Festival Benéfi co plaza de toros
– III exposición cerámica artística.
– Concurso de Escaparates.
– III Galería Fallera.
– Crida.
– Vuelta a levante Ciclismo
– Trofeo Balonmano.
– Nit de Albaes
– III Concurso Palomas Mensajeras.
– Concurso de caza i tiro de palomas a brazo.
– Exposición pintura al aire libre
– Trenes y autobuses Falleros:
Madrid, Barcelona y Zaragoza.
– Concurso camareros.
– Prueba de Snipes Club Náutico Valencia
– Festival Vespa
– Natación Trofeo Fallas
– Homenaje Casa de la Caridad
– Partido Valencia- Birmingam.
Alcalde
Tomas Trenor Azcarraga.
Presidente J.C.F.
Clemente Cerdá Gómez (Cesado 16-03-1958)
Salvador Cerveró Ferrer (16-03-1958)
Secretario General
Eduardo Camps Gallego
Fallera Mayor
María de la Encarnación Amorós Lluch
Fallera Mayor Infantil.
María Pilar Sánchez
Cartel Anunciador
Vicente Gil Pérez
Premios Fallas Grandes
Especial.
Convento Jerusalén Artista: Regino Mas
Sección Primera.
Plaza del Pilar. Artista: Pascual Gimeno
Sección Segunda.
San Francisco de Borja. Artista: Vicente Tortosa
Sección: 3ª A
Mar Comedias. Artista: Vicente Luna.
Sección: 3ª B
Alta Santo Tomas Artista: Fernando Roda
Premios Fallas infantiles.
Luis Navarro- A Guillem
Convento Jerusalén
Barcas- Plaza Niños de San Vicente
Berenguer Mallol
Borrull Socorro
Ninot Indultat.
Regino Mas (Convento Jerusalén)
Premis Llibrets (Lo Rat Penat)
Cádiz Literato Azorin.
Publicaciones Falleras
Festividades.(4) Concurso Fallero. (11) Turista Fallero
(17)- Libro Fallero-(19)- Pensat i Fet (47)-El
Cohet.(14)- Carcasa Fallera.(7)- Gran Guía Fallera.(
6)- Humo (10)- Las Fallas (1) Fallero Mayor.(16)-
Fuego.(18)- El Fallero.(18)- La Voz Fallera.(8)- El
Fallero Valenciano. Fotos Fallas. (4)- Album Ninots
Indultats (1)- El Levante. Clima.(116)
Mantenedor Fallera Mayor
Martín Domínguez Barbera
Mantenedor Fallera Mayor Infantil
Manuel Amoros.